“Totes les estrelles seran pous amb una politja rovellada.

Totes les estrelles em donaran beure…”

ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY
El Petit Príncep

 

METODOLOGIA

La metodologia que utilitzo en la teràpia engloba la diversitat de models en què m’he anat format durant anys. No obstant això, el millor aprenentatge i la millor font de coneixements ha estat el contacte amb els pacients que he acompanyat al llarg de la meva experiència professional.

Teràpia familiar sistèmica

La teràpia relacional sistèmica analitza la manera com les persones ens relacionem entre si. Som éssers que vivim en relació constant, amb la parella, amb la família, amb els amics, amb la feina… Al llarg de la vida es van presentant diversos dilemes i dificultats davant situacions vitals, que afecten les relacions socials amb les nostres persones significatives.

El model sistèmic és, sens dubte, el marc conceptual més estès en la teràpia familiar. En els darrers anys, ha estat un dels mètodes amb més popularitat no tan sols entre els psicoterapeutes, sinó també en el camp de l’assistència i el benestar social, l’educació, les organitzacions…

Les seves bases conceptuals no es basen en la personalitat, en els trets o en la conducta individual, sinó en el sistema familiar com un tot, com un organisme estructurat i interdependent que es comunica amb unes pautes d’interacció i en les quals l’individu tan sols és un dels seus components. El seu valor té a veure amb la funció i la posició que desenvolupa en el sistema.

Model integratiu – relacional

El model integratiu sosté una visió global i amplificada de l’experiència humana del dol i, des d’aquesta visió, es desplega tot un ventall de mètodes d’intervenció que permeten al terapeuta de dol seleccionar-los i aplicar-los rigorosament per tal de facilitar que la persona en dol avanci en el seu procés de forma saludable.

La pèrdua d’una relació ha d’elaborar-se en un context relacional perquè els éssers humans estem preprogramats genèticament pel contacte emocional i la vinculació afectiva. Donat que som éssers vinculants per naturalesa, el contacte humà com a base de la relació terapèutica és fonamental per tal que les intervencions efectuades durant el procés terapèutic siguin eficaces.

La psicoteràpia relacional té un potencial de canvi molt important perquè, a més d’anar dirigida a cobrir les necessitats relacionals que la persona en dol manifesta i comparteix, el vincle creat entre pacient i terapeuta és també reparador i transformador per si sol.

Psicoteràpia sensoriomotriu

La psicoteràpia sensoriomotriu és una modalitat de teràpia verbal, orientada al cos. Al treballar simultàniament amb el cos i la ment, la persona pren consciència de la informació que molt sovint roman inconscient en la teràpia verbal convencional i es promouen canvis físics, emocionals i cognitius més permanents.

El resultat de la psicoteràpia sensoriomotriu és que les persones se senten alliberades emocionalment i se senten millor gràcies a què els seus símptomes s’han reduït o han desaparegut. Quan perceben que han tancat assumptes pendents de la seva vida, el cos se sent lliure de moure’s i actuar sense sentir-se bloquejat o anul·lat i les creences limitants s’han transformat en creences adaptatives.

Cap intervenció és obligatòria. El pacient escollirà en tot moment si vol treballar amb el cos i com fer-ho. Això és especialment important en pacients traumatitzats, els quals no van poder escollir durant la situació traumàtica.

Hipnosi clínica

La hipnosi és una eina molt eficaç que utilitza i potencia els propis recursos interns de cada persona per modificar el nostre punt de vista i posició davant un conflicte. No pretèn evitar-lo o oblidar-lo, sinó abordar-lo activament i eficaçment, tot trobant solucions i alternatives. Amb la hipnosi s’afavoreix que l’inconscient generi les seves pròpies respostes creatives, restablint així l’equilibri emocional.

EMDR

L’EMDR o desensibilització i reprocesament pels moviments oculars està recomanat en el tractament de les dificultats emocionals causades per experiències difícils en la vida del subjecte, com poden ser: fòbies, atacs de pànic, morts traumàtiques, incidents traumàtics durant la infantesa, accidents i/o desastres naturals.

Teràpia de la dignitat

La dignitat es pot definir de diverses formes, però el Dr. Chochinov la defineix com: “El dret de la persona a ser respectat, honrat i estimat fins al final de la seva vida”.

La teràpia de la dignitat consta de les següents fases:

  1. 

Autobiografia evocativa dels episodis més rellevants en la vida del pacient.
  2. Llegat escrit a les seves persones estimades. Per exemple: declaracions, reflexions o instruccions que el pacient vol deixar a les seves persones estimades

A partir de l’entrevista i d’un seguit de preguntes amb les quals el pacient té possibilitat de reflexionar durant alguns dies, es fa la transcripció de les respostes, i s’acaba elaborant un document que es converteix en un llegat de dignitat, dirigit a les persones que el pacient indiqui. Un cop la persona ja no hi és, aquest document és compartit i entregat.