“És el temps que has passat amb la rosa,

que la fa tan important”

ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY
El Petit Príncep

 

ACOMPANYAMENT EN PROCESSOS DE DOL I PÈRDUES

Teràpia del dol

El dol és un procés natural que experimentem davant la pèrdua d’un ésser estimat i que ens afecta a tots els nivells: físic, cognitiu, emocional, conductual i espiritual. Aquesta afectació global requereix també d’una resposta global que va més enllà d’expressar emocions i parlar del que ha succeït. Tot i que aquesta part és necessària per a l’elaboració del procés del dol, no és suficient. A vegades el dolor també depèn, entre molts altres aspectes, de les circumstàncies traumàtiques de la mort, de l’impacte que va suposar rebre la notícia de la mort, de la percepció de patiment del nostre ésser estimat, de la falta de suport social durant el procés de dol…

El dol ens fa viure en un espai d’especial vulnerabilitat. És molt fàcil que algunes persones del nostre voltant, tot volent ajudar-nos, ens facin mal amb les seves paraules o amb la seva actitud.

Per poder acompanyar en el dol, s’ha de respectar el ritme de cadascú, tenir la sensibilitat per acollir el dolor de l’altra persona sense intentar minimitzar-lo ni evitar-lo, guiant-la així en la comprensió profunda del sentit de patiment.

Tots nosaltres en un moment de la nostra vida experimentem la mort d’una persona estimada. Cada persona viu aquest procés d’una manera diferent. És molt difícil acceptar la realitat del que ha passat. És molt possible que es negui la mort. No és estrany que al principi es pensi que s’ha vist la persona estimada o s’ha sentit. Durant els primers dies i setmanes és normal que es tingui un sentiment de confusió i descontrol amb accentuats alts i baixos.

El procés del dol és un camí a recórrer personalment i interiorment. No es pot dir que el dol tingui un temps concret, ja que la seva durada és molt variable.

Símptomes físics

La majoria de les persones experimenten un dol després dels moments inicials, passen per un període llarg d’abatiment en què se’ls fa difícil menjar, dormir o fer activitat física. És natural sentir esgotament, tenir la sensació que s’ha perdut tot l’interès per la vida i per les relacions personals. Totes aquestes reaccions són naturals i un no s’està “tornant boig”.

Emocions

Sentir dolor és natural. També es poden tenir sentiments de crítica o culpa, pànic, autocompassió i enuig. A vegades es mostra molta irritabilitat, ràbia, envers els altres, fins i tot cap a la persona morta. Quan s’experimenta això és possible que s’intenti amagar, però són emocions que formen part del procés natural de dol.

És possible que es percebi que algú de la pròpia família o amics s’allunyen. Malauradament això passa sovint i possiblement es deu al fet que no saben què dir o com acompanyar-nos.

És important en aquests moments estar amb gent que sàpiga escoltar. No amagar les emocions i expressar el que se sent. No evitar parlar del que ha passat. Demanar ajuda quan sigui necessari. No hem d’oblidar que els nens també senten dolor, encara que a vegades no ho manifestin o ho facin d’una manera diferent a com ho fa un adult. És important que sentin que poden preguntar i parlar de la pèrdua amb llibertat. Una bona eina és convidar-los a expressar el que senten amb jocs i dibuixos, ja que els serà més fàcil que amb la paraula.

Malgrat que no hi ha res d'”anormal” en la manera com s’experimenta el dolor, la soledat i l’ensorrament que acompanyen el procés de dol, hi ha algunes situacions en les quals és important poder demanar ajuda. Aquesta és un decisió totalment personal, però és important valorar i considerar el fet de poder parlar amb algú del que ens està passant si s’experimenten algunes de les següents situacions:

  • Sentiments forts de culpa
  • Idees suïcides, més enllà del desig passiu de “estaria millor mort” per poder reunir-se amb la persona estimada
  • Abatiment extrem, sentiment que faci el que faci mai seré capaç de recuperar una vida que valgui la pena viure
  • Depressió o agitació prolongada, sentiments d’estar atrapat o decaigut que persisteixen al llarg dels mesos
  • Símptomes físics, com forts dolors al pit o pèrdua de pes important que poden amenaçar el benestar físic
  • Ràbia descontrolada que amenaça amics i familiars o que fa sentir un desig de venjança per la pèrdua
  • Incapacitat de funcionar de forma contínua a la feina o en el compliment de les tasques rutinàries de la vida diària
  • Abús de substàncies, caure en el consum de drogues o alcohol per alleugerir el dolor que experimentem

Totes aquestes situacions poden ser temporalment normals en el procés de dol, però, si la seva presència és continuada, aleshores és preocupant i cal demanar ajuda a una persona experta o professional.