TRACTAMENT DEL TRAUMA RELACIONAL
Els records d’infància amb freqüència poden ser dolorosos, ja que reflecteixen ferides relacionals. Aquests records tendeixen a involucrar les relacions amb les figures de vincle efectiu i a les interaccions amb les persones més significatives.
L’objectiu del treball amb els records del desenvolupament és descobrir i canviar l’experiència d’aquestes creences, mantingudes per totes les parts i estats de la consciència del nen, les qual segueixen afectant-lo d’adult.
Els aspectes traumàtics a la infància poden causar símptomes persistents que empitjoren amb el temps. La mort d’un familiar, d’una mascota, haver patit assetjament escolar, crítiques en públic (haver-se sentit menyspreat, humiliat) per part d’un professor o per algun dels progenitors, sentir que no s’ha tingut en compte la pròpia opinió, sentiments d’inferioritat, haver patit un accident on la vida va estar en perill, són algunes de les experiències que ens poden haver impactat i que ens poden haver portat a interioritzar creences com “estic en perill”, “no soc estimat…”, “no soc important…” entre d’altres.
La salut psicològica pot veure’s afectada per problemes del desenvolupament i per traumes no resolts. Perquè un infant es desenvolupi de manera adequada, el seu entorn li ha de proporcionar experiències favorables a nivell físic, cognitiu, relacional i emocional. Això facilitarà un funcionament adult i un sentit de la pròpia identitat positiu i saludable.
Quan aquestes primeres experiències relacionals no es desenvolupen de manera adequada, les capacitats del desenvolupament de l’individu quedaran limitades. Això afectarà de manera negativa els sentiments, les creences, els pensaments, les conductes i la pròpia imatge, de manera que serà difícil poder aconseguir una salut psicològica òptima.